Castell d’Age te diferents estils a l’hora d’etiquetar les gammes de vins. Ens hem quedat amb la que,  al meu parer, és la més significativa: Fruit de Castell d´Age 2001. Aquest etiquetatge, basat en la economia en el llenguatge visual, disfruta d’un bon equilibri entre els cossos del missatge: l’ampolla estilitzada permet jugar amb etiquetes molt verticals en tres peces diferents on queda molt clar el missatge i la imatge corporativa de l’empres.

Qualificació: Notable

Masia Subirana

En l’etiquetatge per a les gammes de vins de Canals Canals, cava de Castellví de Rosanes, es veu un bon treball de coherència gràfica i una aposta clara per la imatge que ha de transmestre l’empresa, per una banda, i, per l’altra, cadascun dels seus productes de forma individual.

Masia Subirana

El Cabernet Sauvignon, Cabernet Sauvignon Rosat i el Xarel·lo Macerat, vins negres, rosat i blanc respectivament, presenten un grafisme uniforme i inserit en una mateixa gamma de producte. Destaca el troquelat diferencial de l’etiquetatge, amb una forma que es basa en la gamma “Masia Subirana” com a marca de preferència. Està encapçalat per una reproducció/gravat de maquinària antiga en el procès del vi que li dona un to “clàssic” sense arribar a ser un etiquetatge “antic”, així com també dota a la sèrie de caràcter propi lluny de les etiquetes de forma rectangular bàsica. Per al tractament del color han escollit una gamma que va del torrat, passant pel burdeus fins a un to entre el groc pàl·lid i els tons verdosos que resulten un encert. La vinculació de la gamma cromàtica amb els elements orgànics bàsics relacionats amb l’activitat és més que evident. L’únic però el trobem al fons de l’etiqueta, on un relleu innecessari de la marca resta legibilitat a la informació.

Qualificació: Notable.

Masia Subirana

Masia Subirana. Merlot criança

Per a aquest vi, tot i que lleugerament vinculat a la sèria anterior, se li ha volgut destacar el caràcter propi. Destaca l’us del fons negre intens i el daurat, elegant i mínim, així com el motiu de la camisa que el fa particular. El color que proporciona la imatge que remata l’etiquetat, però, trenca en excès l’equilibri que s’havia trobat entre els colors i els elements tipogràfics, descol·loca i produeix un lleuger efecte de confusió.

Qualificació: Notable.

Masia Subirana. Chardonnay

Un encert. Començant pel motiu perfilat del cep a la camisa fins al troquel de formes irregulars en l’etiqueta vertical del cos de l’ampolla. La combinació dels colors ocres, torrats i marrons juguen a favor de la imatge del cep reproduïda a l’etiqueta, així com també en combinació amb el color de vi. La marca sobre un mínim fons negre actua de contrapunt efectiu a la més aconseguida de les etiquetes.

Qualificació: Excel·lent.

Mata d'Abelló

Desconcertants. La realització, producció i creativitat del joc d’etiquetes dels vins de Mata d’Abelló s’han perdut en algun lloc del camí entre el plantejament, desenvolupament i definició dels objectius. De forma general, les tres ampolles plantegen més preguntes que respostes: quin és el públic objectiu al que van dirigits els missatges gràfics de l’etiquetatge? Quina batalla plantegen en un línial de gran superfície o prestatgeria d’una botiga de vins, i contra qui? Quin és el missatge conceptual que volen transmetre? Massa preguntes per a poques respostes.

Balló 2006

La utilització del color bordeus sobre blanc desequilibra la gamma cromatica amb la que es podia haver jugat. El color bordeus a la camisa, amb el tap en blanc, sobre una ampolla fosca desordena, d’entrada, qualsevol opció de generar un missatge clar. Tampoc no ajuda la utilització del logotip de l’empresa en buit, deixant una impressió general d’orfandat i de manca de missatge.

Qualificació: correcta.

Toietes 2007

Per a aquest vi blanc han optat per mantenir el fons blanc de les etiquetes, però utilitzant el taronja viu com a tinta de reclam. El resultat és, potser, una mica més atrevit però igualment desorientador: es veu més el nom de l’empresa que el del vi amb una lectura vertical poc habitual. El detall de la gota lliscant ofereix un discret punt d’originalitat que no s’acaba d’aprofitar.

Qualificació: correcta.

Tutó 2006

Els mateixos inconvenients que podem trobar en les dues ampolles anteriors se sintetitzen en aquesta. L’us del negre, taronja i blanc potser criden l’atenció, però la seva disposició fa que la imatge del producte es pugui relacionar amb altres sectors enlloc del vi.

Qualificació: correcta.

Benvingut si has arribat a aquest espai per casualitat, dirigit per algú o simplement cercant informació sobre vins i caves. Hem obert aquest bloc a partir de dos interessos que comparteixen àmbits comuns: el disseny gràfic i els vins i caves del Penedès. La nostra intenció es analitzar com es treballen les etiquetes dels nostres vins i caves, quin tractament tenen, la importància que donen els empresaris a una presentació que, molt sovint, farà que un client la trii d’un prestatge entre centenar d’ampolles.