Mata d’Abelló. Vins

Mata d'Abelló

Desconcertants. La realització, producció i creativitat del joc d’etiquetes dels vins de Mata d’Abelló s’han perdut en algun lloc del camí entre el plantejament, desenvolupament i definició dels objectius. De forma general, les tres ampolles plantegen més preguntes que respostes: quin és el públic objectiu al que van dirigits els missatges gràfics de l’etiquetatge? Quina batalla plantegen en un línial de gran superfície o prestatgeria d’una botiga de vins, i contra qui? Quin és el missatge conceptual que volen transmetre? Massa preguntes per a poques respostes.

Balló 2006

La utilització del color bordeus sobre blanc desequilibra la gamma cromatica amb la que es podia haver jugat. El color bordeus a la camisa, amb el tap en blanc, sobre una ampolla fosca desordena, d’entrada, qualsevol opció de generar un missatge clar. Tampoc no ajuda la utilització del logotip de l’empresa en buit, deixant una impressió general d’orfandat i de manca de missatge.

Qualificació: correcta.

Toietes 2007

Per a aquest vi blanc han optat per mantenir el fons blanc de les etiquetes, però utilitzant el taronja viu com a tinta de reclam. El resultat és, potser, una mica més atrevit però igualment desorientador: es veu més el nom de l’empresa que el del vi amb una lectura vertical poc habitual. El detall de la gota lliscant ofereix un discret punt d’originalitat que no s’acaba d’aprofitar.

Qualificació: correcta.

Tutó 2006

Els mateixos inconvenients que podem trobar en les dues ampolles anteriors se sintetitzen en aquesta. L’us del negre, taronja i blanc potser criden l’atenció, però la seva disposició fa que la imatge del producte es pugui relacionar amb altres sectors enlloc del vi.

Qualificació: correcta.