Castell d’Age. Vins

Castell d’Age te diferents estils a l’hora d’etiquetar les gammes de vins. Ens hem quedat amb la que,  al meu parer, és la més significativa: Fruit de Castell d´Age 2001. Aquest etiquetatge, basat en la economia en el llenguatge visual, disfruta d’un bon equilibri entre els cossos del missatge: l’ampolla estilitzada permet jugar amb etiquetes molt verticals en tres peces diferents on queda molt clar el missatge i la imatge corporativa de l’empres.

Qualificació: Notable

Castell d’Age. Cava

Castell d'Age. Cava

De la gamma de caves de Castell d’Age hem escollit el Cava Castell d’Age Chardonnay Orgànic. S’hi ha realitzat una feina imaginativa, original i sòlida en la construcció d’un etiquetatge que juga amb el contrast del color i la imatge fotogràfica, contra el fons obscur de l’ampolla. El segell que trenca amb el troquel li acaba de donar presència i reforça la imatge de prestigi que es vol reflectir. Cal tenir en compte que aquesta imatge que veieu no fa justícia a l’etiquetatge.

La resta de caves estan etiquetats de forma convencional en la línia clàssica que es ve seguint per la majoria d’empreses de la zona.

Qualificació: Notable

Canals Canals. Caves

Canals Canals. Caves

Entre els caves de Canals Canals es distingeixen de forma clara tres línies de producte molt diferenciades. L’etiquetatge reflecteix, en essència, els tres tipus de públic al qual van dirigits els caves però d’una forma tant directa que potser el resultat acaba essent el contrari del que es buscava i el que podria haver estat una identitat pròpia es pot diluir entre marques amb tractaments similars.

Semi sec, Brut, Brut Nature i Rosat

Els caves d’aquestes quatre games estan estandairtzat en un etiquetatge homogeni. El troquel de l’etiqueta del cos continua essent un encert (com en els vins) però el tractament del color, adequant cada tipus de cava a un color paral·lel resulta poc convicent. El tractament tipogràfic i el perfilat de fons son correctes, però tot plegat genera una sensació d’excessiva correcció per esdevenir convencional. És el tipus d’imatge clàssica per a un producte clàssic i que, al costat de la competència, pot passar absolutament desapercebut.

Qualificació: Correcta.

Canals Canals. Caves

Brut Nature Ramon Canals Canals

De forma expressa es tracta l’etiquetatge d’aquest cava com una peça exclusiva en la que es vol transmetre l’experiència dels anys en el sector. El tractament “medieval” li atorga personalitat pròpia i està resolt de forma efectiva el tractament tipogràfic, la disposició dels elements i la gestió d’una carta cromàtica d’acord amb el missatge. La pregunta, però, seria una altra. No seria millor intentar destacar en el mateix segment amb una proposta diferent a tantes de similars?

Qualificació: Notable.

Gran Reserva Marta

En el tractament gràfic d’aquest gran reserva trobem, en part, resposta a l’interrogant que plantejavem en el cava anterior. S’ha volgut donar una imatge totalment diferent al que és convencional. Crec que és una bona aposta, en la direcció correcta, però amb una mala resolució. El bon tractament del color negre amb colors metàlics queda deslluit en el tractament tipogràfic. El nom del producte i la disposició dels elements podrien anar més cap a un tractament infantil que no pas cap a una definició d’exclusivitat, selecció i distinció.

Qualificació: Correcta.

Canals Canals. Vins

Masia Subirana

En l’etiquetatge per a les gammes de vins de Canals Canals, cava de Castellví de Rosanes, es veu un bon treball de coherència gràfica i una aposta clara per la imatge que ha de transmestre l’empresa, per una banda, i, per l’altra, cadascun dels seus productes de forma individual.

Masia Subirana

El Cabernet Sauvignon, Cabernet Sauvignon Rosat i el Xarel·lo Macerat, vins negres, rosat i blanc respectivament, presenten un grafisme uniforme i inserit en una mateixa gamma de producte. Destaca el troquelat diferencial de l’etiquetatge, amb una forma que es basa en la gamma “Masia Subirana” com a marca de preferència. Està encapçalat per una reproducció/gravat de maquinària antiga en el procès del vi que li dona un to “clàssic” sense arribar a ser un etiquetatge “antic”, així com també dota a la sèrie de caràcter propi lluny de les etiquetes de forma rectangular bàsica. Per al tractament del color han escollit una gamma que va del torrat, passant pel burdeus fins a un to entre el groc pàl·lid i els tons verdosos que resulten un encert. La vinculació de la gamma cromàtica amb els elements orgànics bàsics relacionats amb l’activitat és més que evident. L’únic però el trobem al fons de l’etiqueta, on un relleu innecessari de la marca resta legibilitat a la informació.

Qualificació: Notable.

Masia Subirana

Masia Subirana. Merlot criança

Per a aquest vi, tot i que lleugerament vinculat a la sèria anterior, se li ha volgut destacar el caràcter propi. Destaca l’us del fons negre intens i el daurat, elegant i mínim, així com el motiu de la camisa que el fa particular. El color que proporciona la imatge que remata l’etiquetat, però, trenca en excès l’equilibri que s’havia trobat entre els colors i els elements tipogràfics, descol·loca i produeix un lleuger efecte de confusió.

Qualificació: Notable.

Masia Subirana. Chardonnay

Un encert. Començant pel motiu perfilat del cep a la camisa fins al troquel de formes irregulars en l’etiqueta vertical del cos de l’ampolla. La combinació dels colors ocres, torrats i marrons juguen a favor de la imatge del cep reproduïda a l’etiqueta, així com també en combinació amb el color de vi. La marca sobre un mínim fons negre actua de contrapunt efectiu a la més aconseguida de les etiquetes.

Qualificació: Excel·lent.

Mata d’Abelló. Vins

Mata d'Abelló

Desconcertants. La realització, producció i creativitat del joc d’etiquetes dels vins de Mata d’Abelló s’han perdut en algun lloc del camí entre el plantejament, desenvolupament i definició dels objectius. De forma general, les tres ampolles plantegen més preguntes que respostes: quin és el públic objectiu al que van dirigits els missatges gràfics de l’etiquetatge? Quina batalla plantegen en un línial de gran superfície o prestatgeria d’una botiga de vins, i contra qui? Quin és el missatge conceptual que volen transmetre? Massa preguntes per a poques respostes.

Balló 2006

La utilització del color bordeus sobre blanc desequilibra la gamma cromatica amb la que es podia haver jugat. El color bordeus a la camisa, amb el tap en blanc, sobre una ampolla fosca desordena, d’entrada, qualsevol opció de generar un missatge clar. Tampoc no ajuda la utilització del logotip de l’empresa en buit, deixant una impressió general d’orfandat i de manca de missatge.

Qualificació: correcta.

Toietes 2007

Per a aquest vi blanc han optat per mantenir el fons blanc de les etiquetes, però utilitzant el taronja viu com a tinta de reclam. El resultat és, potser, una mica més atrevit però igualment desorientador: es veu més el nom de l’empresa que el del vi amb una lectura vertical poc habitual. El detall de la gota lliscant ofereix un discret punt d’originalitat que no s’acaba d’aprofitar.

Qualificació: correcta.

Tutó 2006

Els mateixos inconvenients que podem trobar en les dues ampolles anteriors se sintetitzen en aquesta. L’us del negre, taronja i blanc potser criden l’atenció, però la seva disposició fa que la imatge del producte es pugui relacionar amb altres sectors enlloc del vi.

Qualificació: correcta.

Torelló. Caves

Amb les etiquetes dels caves de Torelló passa una mica el mateix que amb els vins: hi ha un registre comunicatiu diferent per a cadascun d’ells. Aquest discurs propi per a cada ampolla és positiu, però en excès genera una lleugera manca de coherència gràfica. Les ampolles, una al costat de l’altre, podrien ser d’empreses molt diferents, massa. El gran nivell que obtenen de forma individual dilueix la notorietat i la imatge corporativa de la cava.

Torelló Brut Nature

Grafisme conservador, on sobretot destaca més la identificació amb la cava que amb el propi producte. El logotip de Torelló apareix al coll, a la camisa de l’ampolla i es “menja” una tercera part de l’etiquetat. La descripció utilitza una línia gràfica enfocada a ampliar al màxim el públic objectiu el que es dirigeix, el consum de cava de qualitat i sense estridències. Amb l’us de tipografies serif estandaritzades en aquesta gamma de productes.

Qualificació: Correcta.

Gran Torelló Brut Nature

En aquest etiquetat sí veiem la línia innovadora que mantenen alguns vins de la cava. Utilitzant el negre, el daurat i el recurs fotogràfic de qualitat, aconsegueix un resultat net, elegant i de sofisticació vinculada a la gamma alta de producte. La sobrietat i el bon treball en els elements identificadors fan que l’etiquetatge, si ve podria passar desapercebut al primer cop d’ull, generi una imatge sòlida i resistent.

També volia fer una menció al packaging amb el que es serveix l’ampolla. L’estoig treballat amb el mateix grafisme manté les característiques de l’ampolla i resulta molt eficaç a nivell de comunicació.

Qualificació: Excel·lent.

Torelló Rosé Reserva

El més imaginatiu, original i eficaç dels etiquetatges de cava. A partir de fons negre destaca la economia en l’us tipogràfic, la bona disposició i un excel·lent treball en la generació d’un identificatiu propi. Les marcades línies concèntriques i amb traç manual el converteixen en una peça única. La recerca del to de vermell fan que la resta de l’etiqueta, i fins i tot l’ampolla, guanyin presència, cos i una experiència memorable quan posem el producte al costat d’altres de similars.

Qualificació: Extraordinaria.

Torelló. Vins

Dissabte al matí vam fer una més que interessant i completa visita a la casa de Sant Martí de Baix de Torelló. En aquesta entrada obviaré els detalls de la visita perquè em vull centrar en les etiquetes de vi de l’empresa. Si coneixeu els vins no cal que us en parli perquè a mi, de forma particular, em van semblar excel·lents (menció especial per al Raimonda).

Blanc Tranquille
Etiqueta molt interessant. Treballada amb uns paràmetres que van més enllà de l’etiquetat clàssic, amb un treball tipogràfic molt encertat però potser un pel carregada. El caràcter de la tipografia es “menja” l’etiqueta, però la disposició genera confusió i omple en excès el format sense deixar-lo respirar.

Petjades
Desil·lusionant. No reflecteix tot el que el vi t’aporta i passa desapercebuda pel seu minimalisme que desubica l’usuari. A primer cop d’ull fa que no hi repossis la mirada i costa moltíssim apreciar el relleu de la P, més encara al costat d’altres ampolles.

Qualificació: Correcta.

Crisalys
Sorprenent, interessant i complert treball d’imatge genèrica de la marca. Es troba a faltar algun toc de color per desfer la sensació d’estar per acabar.

Qualificació: Notable.

Raimonda
La joia de les etiquetes. Un excel·lent treball de disposició i tractament fotogràfic que genera, per si mateixa, una imatge de qualitat superior a moltes ampolles que, en un linial, podrien estar al seu costat. Veient etiquetes com aquesta és fàcil explicar el perquè de la importància del grafisme: esic més que segur que ven ampolles per si mateixa.

Qualificació: Excel·lent.

Benvinguts

Benvingut si has arribat a aquest espai per casualitat, dirigit per algú o simplement cercant informació sobre vins i caves. Hem obert aquest bloc a partir de dos interessos que comparteixen àmbits comuns: el disseny gràfic i els vins i caves del Penedès. La nostra intenció es analitzar com es treballen les etiquetes dels nostres vins i caves, quin tractament tenen, la importància que donen els empresaris a una presentació que, molt sovint, farà que un client la trii d’un prestatge entre centenar d’ampolles.